dimarts, 30 de juny del 2015

intro

La gran majoria de viatges comencen quan l'avió s'enlaira, el tren tanca les portes o un cotxe amb el maleter a vessar aconsegueix la síntesi perfecta entre l'embrague i l'accelerador i els quilometres es van acumulant.
Trobo innecessari afegir que qualsevol d'aquestes opcions pot ser vàlida per viure un viatge inolvidable.
Pero el nostre es diferent, forma part del restringit club on l'aventura arrenca molt abans, quan una colla d'il.lusos conscients de que volen viure l'estiu de la seva vida, (també anomenat dels divuit o de la selectivitat) divaguen pels passadissos entre classe i classe entre comentaris fins avui repetits com: "va, pareu de flipar-vos" "al final no ho fareu" i un llarg etcètera que segueixen el mateix patró.
Si estic escrivint aquestes línies serà perquè els comentaristes anaven errats, i aquestes il.lusions s'han convertit en un bitllet, una motxilla i un polsera, que encara que sigui de nul.la utilitat, pel postureo que portem, ens va com anell al dit (o polsera a la mà).
Bé, la nostra aventura ja ha començat, i la única i exclusiva responsabilitat que tenim és aconseguir que sempre que escoltem la paraula "interrail" o de qualsevol de les ciutats on la càmera del Max immortalitzi fotos, se'ns dibuixi un somriure imborrable a la cara i les ganes de repetir l'experiència siguin irrefrenables.
Dit això, benvinguts a llegir com cinc majors d'edat i un que li queda poc per arribar a bufar les divuit espelmes, escorcollem cada racó de les ciutats i descobrim caràcters que no ens deixaran indiferents, i potser a ells tampoc


La gran mayoría de viajes comienzan cuando el avión despega, el tren cierra las puertas o un coche con la maleta a rebosar consigue la síntesis perfecta entre el embrague y el acelerador y los kilómetros se van acumulando.
Encuentro innecesario añadir que cualquiera de estas opciones puede ser válida para vivir un viaje inolvidable.
Pero el nuestro es diferente, forma parte del restringido club donde la aventura arranca mucho antes, cuando un grupo de ilusos conscientes de que quieren vivir el verano de su vida, (también llamado de los dieciocho o de la selectividad) divagan por los pasillos entre clase y clase entre comentarios hasta hoy repetidos como: "va, parad de flipar" "al final no lo haréis" y un largo etcétera que siguen el mismo patrón.
Si estoy escribiendo estas líneas será porque los comentaristas iban errados, y estas ilusiones se han convertido en un billete, una mochila y un pulsera, que aunque sea de nul.la utilidad, por postureo que llevamos, nos va como anillo al dedo (o pulsera en la mano).
Bueno, nuestra aventura ya ha comenzado, y la única y exclusiva responsabilidad que tenemos es conseguir que siempre que escuchamos la palabra "interraíl" o de cualquiera de las ciudades donde la cámara del Max inmortalice fotos, se nos dibuje una sonrisa imborrable en la cara y las ganas de repetir la experiencia sean irrefrenables.
Dicho esto, bienvenidos a leer como cinco mayores de edad y uno que le queda poco para llegar a soplar las dieciocho velas, registros cada rincón de las ciudades y descubrimos caracteres que no nos dejarán indiferentes, y tal vez a ellos tampoco